Perfil
La meitat de l’alumnat de l’escola és jove (menor de 50 anys) i l’altra meitat és gran. Els grups d’informàtica i anglès presenten un gruix de població majoritàriament molt gran (més del 50% són majors de 60 anys i només un 25% són menors de 40 anys), mentre que els grups de català i castellà presenten un perfil totalment oposat. El grup de PPCFGM és el grup que presenta una proporció equilibrada d’alumnat jove i gran. El perfil del professorat és majoritàriament molt jove i el de l’equip directiu és jove.
A priori, si considerem que el públic jove té més facilitat i accés a l’ús de les noves tecnologies, els grups de castellà, català i PPCFGM serien els més idonis per enfocar la nostra estratègia digital.
Lideratge
Infraestructura i equipament del centre
Pel que fa als espais i equipaments de les aules, la majoria de docents els considera insuficients. Només l’aula d’informàtica i, en molt menor grau, l’aula de PPACFGM disposa d’ordinadors amb Internet a disposició de l’alumnat, mentre que les altres aules no en disposen de cap. Tampoc disposen de punts de connexió per cable a Internet, ni tampoc preses de corrent elèctric per endollar-hi els portàtils. Per tant, es fa necessari en previsió de futur, tot i que les necessitats actuals no ho precisin, sol·licitar a l’administració l’adequació de la infraestructura (mobiliari i connectivitat) de les aules per tal que en cadascuna d’elles hi hagi un ordinador amb connexió a Internet per cable a l’abast de cada alumne.
Sobre la qualitat de la connectivitat, l’opinió general és força negativa. Si bé sembla que la connexió per cable i sense cable acostuma a millorar després d’obrir les corresponents incidències, no sembla que les solucions perdurin en el temps. La connexió WiFi, a més, sol ser bastant pobra en intensitat i fluïdesa i no s’acostuma a facilitar-ne la contrasenya a l’alumnat per no sobresaturar-la. En conseqüència, caldria detectar punts de cobertura WiFi insuficients i sol·licitar a l’administració la instal·lació d’amplificadors de senyal i l’adequació de la xarxa sense cable per tal que pugui suportar el pes de 150 usuaris simultanis (o més, si la xarxa és compartida amb l’EOI).
Les projeccions en pantalla, que són molt freqüents, no es veuen suficientment bé segons un bon gruix d’alumnes. Les projeccions són en pantalla interactiva només en el cas de l’aula d’informàtica mentre que les projeccions de les altres aules es realitzen en pantalla de vinil i projector. La qualitat d’aquestes projeccions és generalment molt baixa i no permet disposar de les prestacions d’interactivitat que els altres dispositius ofereixen. Per això, es fa necessari sol·licitar a l’administració la instal·lació de pantalles interactives a totes les aules on no n’hi hagi.
Infraestructura i equipament de l’alumnat
L’enorme majoria del nostre alumnat disposa d’accés a Internet il·limitat al seu domicili. El desconeixement que ha tingut el nostre claustre sobre aquest fet pot haver estat una de les causes per no haver apostat amb més fermesa per la implementació de les tecnologies digitals en activitats fora de l’aula. És important conèixer sempre aquesta dada atès que és un condicionant molt rellevant, per tant, seria bo detectar en el procés de matrícula de l’alumnat el grau d’accés il·limitat a Internet de què disposa. També cal oferir possibilitats a aquell alumnat que, malgrat ser una petitíssima minoria, no disposen d’aquest accés. Per això, seria bo habilitar l’accés a l’alumnat a l’aula d’informàtica el màxim temps possible així com proporcionar informació extensa i actualitzada sobre les possibilitats que l’administració ofereix a la població per accedir a un ordinador i a Internet de manera gratuïta (biblioteques, centres cívics, punts de connexió WiFi públics, etc.)
Pràcticament la totalitat del nostre alumnat disposa d’un dispositiu digital: el mòbil. D’ordinador en disposa la gran majoria de l’alumant d’anglès i CompeTIC, la meitat de l’alumnat de PPACFGM i una mica menys de la meitat de l’alumnat de català i castellà. De tauletes, encara se’n disposa en menor grau. Aquest fet s’ha percebut de manera distorsionada per part del claustre o, si més no, s’ha menystingut la potencialitat del mòbil com un dispositiu adequat per a l’aprenentatge a l’hora de respondre a la pregunta.
El mòbil pot ser un dispositiu perfectament vàlid com a suport per a l’ensenyament i aprenentatge. Permet veure, llegir, escoltar, parlar, gravar, accedir a Internet, així com instal·lar-hi aplicacions d’Entorns Virtuals d’Aprenentatge. Tot això ja comporta una infinitat de possibilitats i propostes didàctiques útils.
Tot i això, cal tenir en compte que el mòbil no resulta una eina pràctica per escriure textos. Així doncs, les activitats digitals que es plantegin haurien d’evitar en el major grau possible que l’alumnat hagi d’escriure textos més enllà d’una o dues paraules. En cas que se’n plantegessin, caldria oferir-les sempre a títol opcional almenys per aquell alumnat que disposa d’ordinador i acompanyades d’una informació extensa i actualitzada sobre les possibilitats que l’administració ofereix a la població per accedir a un ordinador i a Internet de manera gratuïta (aula d’informàtica, biblioteques, centres cívics, etc.).
Hàbits i competències digitals de l’alumnat
La gran majoria del nostre alumnat (més de 75% en tots els grups, excepte el de català) mostra una actitud favorable cap a la tecnologia i la considera un recurs vàlid per aprendre atès que ja l’utilitza amb aquesta finalitat. Això afavoreix el desenvolupament de la nostra estratègia digital.
Malgrat que la majoria del claustre considera que l’alumnat no té competències digitals suficients, els resultats de l’enquesta mostren percepcions diferents en l’alumnat. Segons sembla, més del 75% de l’alumnat sap connectar-se a una videotrucada, utilitzar el correu electrònic, adjuntar-hi arxius i utilitzar traductors. Entre dos terços i el 75% de l’alumnat es considera capaç d’escriure documents utilitzant l’ordinador. Cal tenir en compte, però, que la freqüència en l’ús del correu electrònic i la capacitat d’utilitzar el navegador per traduir pàgines senceres és considerada suficient en només la meitat o dos terços de l’alumnat. Tampoc hi ha coneixement suficient de l’ús d’Entorns Virtuals d’Aprenentatge com ara el Google Classroom o les plataformes digitals ofertes pels llibres de text utilitzats a l’aula. Això és una excepció en els grups d’anglès i, especialment, els grup de CompeTIC.
A partir dels resultats es pot establir la correlació entre el domini i freqüència d’ús d’aquesta mena d’eines per part de l’alumnat i el pes que representa en l’estructuració de l’assignatura. Així, l’alumnat dels grups de CompeTIC tenen bons coneixements i utilitzen freqüentment el Google Classroom justament perquè els continguts i les tasques de l’assignatura es vertebren essencialment utilitzant aquesta eina. També es pot observar que els resultats no són del tot desfavorables als grups d’anglès, atès que també existeix una plataforma semblant, si bé és cert que els resultats són inferiors perquè la plataforma s’ofereix com una eina opcional amb un protagonisme discret. I, per altra banda, es pot comprovar com aquest coneixement i freqüència d’ús és substancialment molt inferior en els altres ensenyaments perquè precisament no se n’ofereix cap.
Així doncs, caldria valorar la necessitat d’implementar l’ús del Google Classroom i/o plataformes digitals en tots els ensenyaments i augmentar el protagonisme del Google Classroom i/o plataformes digitals en aquells ensenyaments on ja s’estan implementant. Cal tenir en compte, però, que per poder utilitzar aquestes eines cal una formació prèvia de l’alumnat que, en alguns casos, podria restar molt de temps als continguts propis de l’ensenyament. Per tant, cal preveure les estratègies per aconseguir que aquesta formació es produeixi amb la intervenció mínima per part del professorat. Caldria, doncs, posar a l’abast de l’alumnat i promocionar activament materials d’autoformació en l’ús del Google Classroom i/o les plataformes digitals en diversos formats i metodologies (videotutorials, textos instructius il·lustrats, grups de suport entre alumnes, tasques en línia per ser resoltes parelles expert-aprenent, etc.)
També es pot observar en els resultats de les enquestes que hi ha discrepàncies entre el professorat pel que fa al grau en què l’alumnat aprèn a actuar de manera segura i responsable a Internet, així com a comprovar si la informació que hi troba és fiable i precisa. Això segurament es deu al fet que aquests aprenentatges es produeixen d’una manera informal i no estructurada en la majoria de casos. Fóra bo, doncs, atès que aquests aprenentatges són imprescindibles, garantir a posar a l’abast de l’alumnat i promocionar activament materials d’autoformació en l’ús segur i responsable d’Internet, així com les eines per contrastar que la informació trobada és fiable (presentacions, vídeos, guies, etc.). Tot això, altra vegada, amb la intervenció mínima per part del professorat per part que l’assoliment d’aquests coneixements no eclipsi l’assoliment dels aprenentatges nuclears de cada ensenyament.
Hàbits, competència i formació digital del professorat
En relació a les competències digitals del professorat, la situació és òptima. L’enorme majoria dels membres del claustre expressen tenir experiències prèvies en l’ús d’entorns virtuals d’aprenentatge i també consideren ser prou competents per utilitzar tecnologies per impartir les classes, per editar-ne o crear-ne els recursos digitals necessaris, així com per comunicar-se amb l’alumnat.
Tot i això, existeix un alt risc que la configuració del claustre canvîi a curt plaç, de manera que la situació actual pot veure’s alterada. Per aquesta raó cal, per una banda, preveure en el pla d’acollida del professorat l’accés als materials d’autoformació en l’ús del Google Classroom i Google Drive (especialment en Docs, Slides i Forms), i per altra banda, preveure-hi l’accés al banc de recursos digitals existents fins al moment.
A més, un gruix important del claustre (el 40%) expressa sentir-se insegur utilitzar les tecnologies a l’hora d’avaluar o d’oferir feedback a l’alumnat. Així doncs, fóra necessari en primer lloc, incloure en la Formació Interna de Centre continguts sobre l’ús d’eines digitals d’avaluació i feedback i, en segon lloc, incloure-n’hi sobre l’ús del Google Classroom i Google Drive (especialment en Docs, Slides i Forms) per aquells membres del claustre que encara no s’hi senten prou segurs o no n’utilitzen.
Pel que fa a la reflexió en claustre sobre les necessitats de formació digital que hi ha, una bona part dels docents expressa que no ha participat d’aquesta reflexió. Aquesta percepció es deguda al fet que aquesta reflexió sempre s’ha realitzat de manera molt informal i per aquesta raó, cal explorar en el claustre d’inici de curs les necessitats de formació permanent en noves tecnologies dels docents i valorar la possibilitat de satisfer-les. De la mateixa manera, es podria programar de manera sistemàtica un moment al llarg del curs on els docents puguin compartir les seves pròpies experiències en l’ús de recursos digitals a l’aula, així com debatre’n els avantatges i inconvenients que s’hi han trobat. També es pot observar que no tot el claustre elabora recursos digitals i, per això, potser seria bo donar a conèixer les possibilitats de formació existents en relació a la creació de recursos digitals aplicats als diversos ensenyaments que s’imparteixen al centre. De la mateixa manera, es podria inscriure el centre a la plataforma eTwinning i explorar-ne les possiblitats aplicables al nostre centre especialment en l’àmbit de formació i col·laboració en xarxa amb altres centres. Caldria també vetllar perquè hi hagi una formació digital contínua en el claustre i avaluar de manera sistemàtica els progressos en formació digital del professorat i valorar les possibilitats per donar resposta a les mancances que es detectin.
Pedagogia: suports i recursos
El claustre en la seva totalitat manifesta que busca freqüentment recursos digitals a Internet per enriquir la seva pràctica docent, però al mateix temps (una part important) exposa que l’escola no disposa d’un repositori prou ben organitzat de recursos digitals ni l’existència d’una plataforma digital o entorn virtual d’aprenentatge per al seu ensenyament. Disposar d’això podria contribuir a millorar la qualitat dels aprenentatges pel fet de poder-los reforçar i ampliar i, al mateix temps, lluitar contra l’abandonament escolar en el sentit que l’alumnat podria seguir el curs i participar-hi en moments i horaris diferents als de classe, adaptant-se millor a les seves necessitats. Aleshores, doncs, caldria en primer lloc, elaborar conjuntament repositoris de materials i activitats allotjats en un núvol a l’abast de tot el claustre (Google Drive) i vertebrats en un entorn virtual d’aprenentatge per a cadascun dels ensenyaments a l’abast de l’alumnat (Google Classroom).
La comunicació amb l’alumnat ja es realitza de manera digital tal com es pot veure en els resultats de l’enquesta. Només faltaria, doncs, establir en les NOFC els mecanismes de recollida de les adreces de correu electrònic de l’alumnat en el procés de matrícula, la creació de grups de correu i de missatgeria instantània així com incloure en la carta de compromís l’etiqueta requerida a l’alumnat per a les comunicacions i també els plaços de vigència de les credencials d’accés a les plataformes ofertes pel centre.
Pedagogia: implementació a l’aula
Pràctiques d’avaluació
Per tal que l’alumnat pugui tenir un feedback freqüent sobre els seus progressos en els aprenentatges, és molt important incloure en els repositoris en línia a l’abast de l’alumnat activitats autocorrectives.
